Abisme

Vinc per a  tocar-te, ocell.
Magnètic, bell, com el mar,
duus dins de tu el seu poder
Qui és, que et pot abarrerar..?.

Jo m'apropo poc a poc.
Ni puc, ni ho voldré evitar.
Vull anar a ficar el meu peu
a dins teu, plaer tan car.

Pateixo, a mitges només:
soc conscient que xuclaràs
el meu cos, sencer, cap baix
arrossegant-me després.

I jo, inert, deixaré fer,
immersa, amarada de sal,
Ja ben perduda dins teu
i renunciant a tornar.