Gessamí trist

Aquesta és una de les més imperfectes. El gessamí era normal, groc, primaveral. D'alguna manera i sense voler li vaig comunicar la meva tristor. Sembla que alguna cosa terrible li hagi passat. I tot i així, encara té força. Sempre ens queda quelcom dins, passi el que passi, sóm en certa manera infinits.

Estimacions

Estimar un interval de confiança

Per donar valor a la incertesa

Estimar

Donar valor a la confiança

Per eliminar la incertesa:

Tancar els ulls

Deixar-me anar

Obrir el cor

Deixar-te entrar.

Tanca els ulls

Deixa’t anar

Obre’m el cor

Deixa-m’hi entrar

Diamants

Hi ha gent que t'arrossega a viure. Al seu costat un no pot acomodar-se,  ensopega amb la vida esplèndida constantment i es veu abocat i obligat a admirar-la i a viure-la, de manera incontestable. Hi ha persones que són capaces, en el seu funcionament habitual, d’interceptar la felicitat, d’obligar-la a passar per on són ells, sense ni tan sols proposar-s’ho.  Simplement, naturalment, sense cap mena d'esforç.

Praga, la primera. Provant de pintar.

Tot, tu.

M’enamoro de tu en cada cosa que fas

En tot el que vols, el que dius, el que ets.

M’enamoro de tu quan te tinc ben a prop

Quan estimes, quan rius, quan et perds pels llençols

M’enamoro del llocs on te trobo per dins

De les hores més curtes que ens dóna l’atzar

M’enamoro de mi quan  me veig segons tu

A la teva claror ja em va bé ser com soc.

M’enamoro del món, de les pedres, del mar,

I del verd, de les bèsties, del cel, de l’infern.

M’enamoro de tu. I, amb tu,

M’enamoro de tot.

Cosmos

El mar, venint i anant, amb les onades
voluble, indecís, aleatori,
a mercè de la força de la lluna,
submís, i depenent de les ventades.

La lluna, greu, serena i impassible,
mai lliure, presonera de la terra,
ignorant la manera de fugir-ne,
va girant, resignada, inassequible.

 Les ventades, ai, glopades gegantines
d'aire atrafegat, volant. Tan capritxoses,
titelles volubles d'aquest rei intangible
tirà, gran senyor, de forces infinites.

I els cors, com el mar, movent-se a batzegades,
al ritme de mil vents, d'una lluna presa.
Orbiten entre ells en un joc tan estrany
I insondable,
com el que mou les onades.

Pericardi

Membrana semipermeable
Permeable a l'afecte
Que pugui entrar i sortir lliurement
Sense estretors
Que filtri el mal d'ull
La ràbia, la por
Transparent com el vidre
I que no deixi racons
On falti la llum,
O l'oxigen de l'aire.

Dins

Barricades
Proteccions
On és l'enemic?
I on guardem el tresor
a dins
o a fora?

Ens posem l'impermeable
per no mullar-nos
i acabem xops per dins, de suor,
ofegats, sense aire...

On és l'enemic?