De cop i volta aparexien flaixos. De vegades passa. Un record soterrat que s'obre pas impetuosament i es presenta com si res i per no saps quin motiu. S'apropa Nadal. Avui m'han vingut imatges d'anar amb cotxe amb tu, cap a la teva feina, en època de bonança i nens petits. A buscar el lot de Nadal. Vespre fosc de trànsit intens pre-nadalenc. Aquell any que et van fer un gran bagul de vímet tot ple i no podies dur-ho en la moto. Tan gros. Un tòpic prescindible, això dels lots. Però feia il.lusió. La vida es bona quan no te n'adones que existeix. Després tot son records i un desert.
Sé (de vegades no acabo de creure-m'ho) que tot passarà, etcètera. Que encada queda vida. Però en dies com avui em sembla tan lluny que es perd per allà a l'infinit. I l'infinit, que vols que et digui, s'assembla massa al zero.
