De nou

Després d'un parell d'anys, o potser més, torno per aquí. Revisant vida, diria. Revisant no significa només tornant a mirar. És fer-ho amb esperit crític. Des de la distància que imposa el temps, i les conseqüècies de la vida passant, reviso. No reviso textos, reviso episodis vitals, pensaments, contextos. Valido. Aprovo. Renovo. Poso en quarantena. Però sigui com sigui, no esborro. Som el que la vida ens ha fet i com hem fet la vida. Aquest lloc sembla adient per a  fer-lo servir de mirall.

Però no tinc il.lustracions. Cal posar al dia les fotografies, i això costarà...

Cogito ergo sum

Existeixo,
perquè penso, penso, penso sense parar..
pero també perquè enyoro,
perquè sento,
perquè somio,
perquè darrere dels somnis camino,
perquè de caminar em canso...
i perque de tant en tant el sol ve a mi:
m'ilumina, m'escalfa, m'alimenta...
una fotosíntesi particular...
dolça, extenuant,
valuós acúmul de força
per caminar.

Sense nom

Ciutat sense nom, de tan màgica nit

redòs ben secret d'un secret amagat

desig del desig que un cop vaig compartir

de prop amb algú, que te'm va regalar.

Ciutat sense nom, tan llunyana, fugaç

on hi vaig sentir un cor, molt clar, perfilat

per damunt de remors de la nit, sobre un pont.

Remors de tambors, morint amb la llum.

Ciutat sense nom, m'has deixat els colors,

els sons, l'esperit, impressions irreals,

emocions de batecs harmònics, conscients,

conscients d'existir furtius, rellegats.

Ciutat sense nom, perquè no el puc pas dir.

No et puc referir, esmentar, pronunciar

si no és ben de prop, ofegant un sospir,

o en record silenciós, emotiu, delirant.