Aquesta és una de les més imperfectes. El gessamí era normal, groc, primaveral. D'alguna manera i sense voler li vaig comunicar la meva tristor. Sembla que alguna cosa terrible li hagi passat. I tot i així, encara té força. Sempre ens queda quelcom dins, passi el que passi, sóm en certa manera infinits.Llimbs per les fulles, per les estrelles, per la seu inconsistent dels esperits que esperen un lloc on ser. Per perifèria, descentrament, les cues de la distribució normal, espais desenfocats on hi pot haver de tot. Inconcreció. Marginalitat. Els meus llimbs. Pràcticament jo.
divendres, 28 d’octubre del 2011
Gessamí trist
Aquesta és una de les més imperfectes. El gessamí era normal, groc, primaveral. D'alguna manera i sense voler li vaig comunicar la meva tristor. Sembla que alguna cosa terrible li hagi passat. I tot i així, encara té força. Sempre ens queda quelcom dins, passi el que passi, sóm en certa manera infinits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada