amb que el corrent se m’endugui.
Res impedirà, l’extenuació.
Ni la improbabilitat,
ni tampoc l’aparent certesa del no res.
Cega i sorda seguiré, si cal, per no saber.
Per no veure-m’hi.
Per no extraviar el nord del meu miratge.
No em rendiré.
Ja ho sabeu.
Res tinc a perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada