Llimbs per les fulles, per les estrelles, per la seu inconsistent dels esperits que esperen un lloc on ser. Per perifèria, descentrament, les cues de la distribució normal, espais desenfocats on hi pot haver de tot. Inconcreció. Marginalitat. Els meus llimbs. Pràcticament jo.
dimarts, 24 de juliol del 2012
Semblar o ésser
El que és real, el que és probable, el que és possible, i el que és impossible. Una línia contínua porta de l'un a l'altre. Costa poc, així, confondre el que és només possible amb el probable. Passar de probable a cert es fa en un no res. I més enllà, quan és l'impossible que pretén irrompre en el món del possible, créixer com a probable i instal.lar-se com a cert... Deliris.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada