Ciutat sense nom, de tan màgica nit
redòs ben secret d'un secret amagat
desig del desig que un cop vaig compartir
de prop amb algú, que te'm va regalar.
Ciutat sense nom, tan llunyana, fugaç
on hi vaig sentir un cor, molt clar,
perfilat
per damunt de remors de la nit, sobre un
pont.
Remors de tambors, morint amb la llum.
Ciutat sense nom, m'has deixat els colors,
els sons, l'esperit, impressions irreals,
emocions de batecs harmònics, conscients,
conscients d'existir furtius, rellegats.
Ciutat sense nom, perquè no el puc pas
dir.
No et puc referir, esmentar, pronunciar
si no és ben de prop, ofegant un sospir,
o en
record silenciós, emotiu, delirant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada