T'he perdut
Aquesta és la realitat.
A l'aire lleu,
suspès entre els extrems d'una distància,
li falta densitat.
Senzillament, no pot. És incapaç
de sostenir el que pesa,
acumulada,
la vida a part.
Apilada a banda i banda
va caient al mig.
Lliscant.
Interposant-se.
Esmorteint l'escolta.
Desenfocant l'esguard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada