Et saludo
des de l'horitzó
Des del límit últim
a on allarga la mirada. Allà
on no se sap si el que hi ha es imatge
o miratge.
Si són els ulls que veuen o l'ànima,
que suposa.
Et saludo.
Per fer-me saber que hi ets.
I que hi soc jo, també, encara.
Malgrat el temps
Malgrat la vida,
Malgrat aquesta desgana.
(Feb/19)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada