Llimbs per les fulles, per les estrelles, per la seu inconsistent dels esperits que esperen un lloc on ser. Per perifèria, descentrament, les cues de la distribució normal, espais desenfocats on hi pot haver de tot. Inconcreció. Marginalitat. Els meus llimbs. Pràcticament jo.
dilluns, 13 d’octubre del 2014
Vinyes roges
Veure un paisatge de vinya de tardor. Magnífic. Baixar del cotxe i prendre les fulles cap a casa. Retratar. Provar de pintar-ho. Sorprendre's del resultat, no obstant els defectes. Les meves imperfeccions. Deixar-se seduir per la possibilitat de repetir-ho amb una altra composició, més complexa, amb menys imperfeccions. Deixar-ho per l'etern demà, aquest demà meu que no arriba mai. Canvi de tema.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada