S’enfila, persevera. Lentament
Avança, s’escampa, recobreix.
I envelleix el que és més nou.
I embelleix amb indulgència el que ho va ser.
El temps, aixi com l’heura,
Lentament vertiginós
avança, s’escampa i recobreix.
I envellint allò que és nou
Embelleix i referma el cor de qui s’hi avé.
Tantes branques, tantíssimes fulles
-n’hem comptat cinquanta-
I he de dir
Que tinc la immensa sort
De compartir
La bellesa exacta, precisa,
Indispensable,
Amb què el temps, a cadascuna,
us ha guarnit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada